text
stringlengths
5
671
Le mëmber dl Consëi de control che n’é nia a öna á le dërt da fá mëte a protocol les gaujes ciodich’al n’é nia a öna.
Al mëss gní scrit n protocol dles sentades dl Consëi che vëgn registré, adöm cun i controi, les propostes y les suravijiuns portá dant dal Consëi o da vigni mëmber dl Consëi de control, te n register aposta tigní dal Presidënt dl Consëi.
Setima pert
Diretur
Art. 49 (Inom)
L’inom de Diretur corespogn aladô de chësc statut a chël de secreter general aladô dla lege.
Le normatives che reverda le secreter general vel porchël por le Diretur dla Fondaziun.
Art. 50 (Recuisic y compic)
Le Consëi d’aministraziun dla Fondaziun nominëia le Diretur.
Al se fistidiëia di afars corënc, al coordinëia le funzionamënt di ofizi, dl personal y dla gestiun aministrativa.
Al tol pert ales sentades dl Consëi dla Fondaziun, dl Consëi d’aministraziun y ales incuntades dla Indunada di mëmbri sciöche secreter che scrí le protocol.
Le Diretur se fistidiëia de arjigné ca i ac por les deliberaziuns dl Consëi dla Fondaziun y dl Consëi d’aministraziun y garantësc ch’al vëgn tignì indortöra i libri y i scric di cunc dla Fondaziun.
Le Consëi d’aministraziun ti surandá al Diretur la rapresentanza che vá debojëgn por mëte en pratica les deliberaziuns, por firmé la corespondënza ordinara y i documënc che á da nen fá cun l’ativité dla Fondaziun.
Le Consëi d’aministraziun y le Presidënt pó deleghé le Diretur ad ademplí ac singui o categories de ac, ti surandan la rapresentanza revardënta.
Le Diretur mëss gní chirí fora danter les porsones da na cualificaziun profescionala alta, che á na conescënza di lingac talian y todësch adatada, na competënza spezifica tl ciamp de gestiun y d’aministraziun dla Fondaziun, che ais madorí na esperiënza che vá bun tl ciamp dla profesciun lëdia o te posiziuns de responsabilité pro ënc-firmes publiches o privates de dimenjiuns aladô.
Por le Diretur vel les desposiziuns aladô dla pert II, terz titul de chësc statut.
Implü ne pó le Diretur nia surantó inciaries de d’atres Fondaziuns de banca.
Cuart Titul
Art. 51 (Libri y scric di cunc)
La Fondaziun tëgn le liber di mëmbri, le liber dles indunades y dles deliberaziuns dl Consëi dla Fondaziun, le liber dles indunades y dles deliberaziuns dl Consëi d’aministraziun, le liber dles indunades y dles deliberaziuns dl Consëi de control.
Chisc libri, tuc fora chi che reverda le Consëi de control, vëgn manajá dal Diretur.
La Fondaziun tëgn implü le liber general di inventars y düc chi atri libri y registri di cunc che vá debojëgn da d’ademplí süa ativité sciöche porsona iuridica privata.
Da tigní chisc libri se tëgnon, tan inant ch’ara vá, ales desposiziuns revardëntes dl codesc zivil.
Sce la Fondaziun manajëia diretamënter firmes stromentales, gnarál tigní por chëstes na contabilité aposta y le rendicunt respetif gnará injunté pro le bilanz anual.
Art. 52 (Bilanz anual y program d’ativité)
L’ann finanziar mët man cun le 1. de jená y röia ai 31 de dezëmber dl medem ann.
Anter le mëis de otober de vigni ann aprovëia le Consëi dla Fondaziun le program d’ativité dla Fondaziun che reverda l’ann finanziar che vëgn, arjigné ca dal Consëi d’aministraziun sön la basa di criters dá dant dal Consëi dla Fondaziun.
Le program d’ativité mëss ti gní mené al’Autorité d’ispeziun tl tëmp de 15 dis da canch’al é gnü aprové.
Tl tëmp de 120 dis dala fin dl ann finanziar se fistidiëia le Consëi d’aministraziun che le Consëi dla Fondaziun aprovëies le bilanz anual y la relaziun sön la gestiun.
Le bilanz anual é metü adöm dala situaziun patrimoniala, dal cunt economich y dala nota integrativa.
La relaziun sön la gestiun mostra sö, te na seziun aposta, i obietifs che la Fondaziun ó arjunje y i intervënc realisá, alzan fora i resultac ti confrunc dles categories de destinatars desvalies.
Da mëte adöm le bilanz y la relaziun sön la gestiun se tëgn la Fondaziun al regolamënt adoté dal’Autorité d’ispeziun en atuaziun dles previjiuns aladô dl art. 9, paragraf 5 dl decret legislatif di 17 de mà dl 1999, n.153.
En particolar vëgn le bilanz metü adöm insciö ch’al rapresentëies tlermënter i profii patrimoniai, economics y finanziars dl’ativité realisada dala Fondaziun y rapresentëies avisa y coretamënter les formes de investimënt dl patrimone.
Na copia dl bilanz, adöm cun les copies intieres dl ultim bilanz dles sozietés controlades y cun n ressumé di dac essenziai dl ultim bilanz dles sozietés coliades, mëss resté tla sënta dla Fondaziun adöm cun les relaziuns dl Consëi d’aministraziun y dl Consëi de control por la dorada de 15 dis dan la reuniun dl Consëi dla Fondaziun y cina ch’al é gnü aprové.
Le bilanz anual y la relaziun sön la gestiun adöm cun les chertes injuntades ti mëss gní menades al Consëi de control por ch’al pois scrí süa relaziun almanco 30 dis denant ch’al vëgnes aprové.
I mëmbri dl Consëi dla Fondaziun pó tó vijiun de chësc.
Na sozieté de revijiun pó controlé le bilanz.
Le bilanz y la relaziun sön la gestiun vëgn publicá tles manires odüdes dant dal regolamënt dl’Autorité d’ispeziun nominé.
Cuint Titul
Art. 53 (Licuidaziun y despartiziun dl patrimone che resta)
Sce le Consëi dla Fondaziun tol la dezijiun al’unanimité, do avëi aldí la minunga dla Indunada di mëmbri y cun l’aprovaziun dl’Autorité d’ispeziun, ince sc’ara é gnüda paiada fora ti caji y aladô dles modalités odüdes dant dala lege, pó la Fondaziun se trasformé, se lié o te vigni caje se mëte adöm, ince sc’ara vëgn dada sö, cun n ater o cun d’atri ënc che ti vá do ai medems fins, por arjunje cun suzes les finalités istituzionales.
Sc’al vëgn lascé sö, vëgnel apliché les desposiziuns aladô dl art.11 dl decret legislatif di 17 de mà dl 1999, n. 153.
Sest Titul
Normes transitores
Cina ch’al vá en forza la disciplina nöia dl’Autorité de control sön les porsones iuridiches aladô dl titul II dl liber pröm dl codesc zivil y te vigni caje cina ch’ara restará la titolara dla partezipaziun de control dla Cassa dl Sparagn de Balsan S.p.A., chël ó dí ch’ara ciarará dl control, diret o indiret, é la Fondaziun sotmetüda al Control dl Minister dl Tesur y, tan inant ch’ares pó gní aplicades, ales desposiziuns aladô dl D.P.R. di 31.08.1972 n. 670 (Test Unich dles leges costituzionales che reverda le Statut spezial por le Trentin-Südtirol) y ales normes d’atuaziun aladô dl D.P.R. di 26.03.1977, n. 234.
Tignin cunt dl art. 5, coma 3-bis dl decret legislatif n. 153/99 vëgn les normatives dl art. 7, coma 7 de chësc statut aplicades ti tëmps, ti limic y tles modalités odüdes dant dal art. 2, coma 8, dl’Acordanza.
L’aplicaziun dles normatives dl art. 33, coma 1 de chësc statut respetëia les modalités odüdes dant tl art.7, coma 1a) dl’ Acordanza.
Les incompatibilités aladô dl art. 27, coma 1, lëtra c) vëgn aplicades ai mëmbri nominá do le 1 de jená dl 2017.